2015-2016

“Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor”
Aquest curs volíem fer un homenatge al nostre Beat Ramon Llull en els 700 anys de la seva mort.

De tota la seva gran obra, ens hem quedat amb aquesta frase:
Cantava l’ocell en el verger de l’Amat. Vingué l’amic i digué a l’ocell:
-Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor; car en el teu cant es representa als meus ulls el meu Amat 1 .

Si anam desfent i analitzant els elements d’aquesta frase, podem veure com l’ocell, el qual Ii recorda a l’Amat, es troba dins el verger del mateix Amat. L’ocell és aquell element concret a traves del qual es projecta l’Amat. Per tant, l’Amat és aquell pel qual jo estim, aquell a qui tot em recorda, aquell que no necessita fer-se present per fer-se sentir, aquell… al nal, Déu.

El llenguatge, és aquella mediació que, en ocasions, em limita, per tal de poder parlar amb l’Amat. El llenguatge es queda curt quan l’interlocutor i jo no compartim el mateix codi. Però per damunt el llenguatge, l’Amat entén l’Amor. I així ho podem llegir a la carta de Sant Pau:

L’amor no passarà mai… Mentrestant, subsisteixen la fe, l’esperança i l’amor, tots tres; però l’amor és el més gran. (1Co 13, 13).

En aquesta relació Amic-ocell (jo i els altres) ens oblidam en moltes ocasions de l’Amor i ens limitam a una comunicació a través del llenguatge. Quan parlam de literatura diferenciam fons i forma i en les nostres relacions, moltes vegades, supeditam tot a les formes. Doncs serà l’objectiu d’aquest lema, sentir-nos cridats a donar importància al fons per damunt de les formes perquè serà el fons, l’Amor, allò que ens farà veure l’Amat.

D’aquesta manera, descobrirem l’Amat (Déu) dins l’altre, quan els nostres ulls siguin capaços de veure mes enllà de les formes, mes enllà de les maneres, mes enllà de la història personal i sàpiguen penetrar els secrets i la riquesa de l’Altre.


1. RAMON LLULL, LLibre d’Amic i Amat, 27